El mas Rocaus
El 19 de juliol del 2003, coincidint amb la VI Marxa d'homenatge als Maquis organitzada
pel col·lectiu Amigues d’Agustín Rueda, es va inaugurar aquest recordatori en homenatge
als masovers del Mas Rocausi a tots els lluitadors i lluitadores per la llibertat.
El 12 de setembre del 2020, i en el marc del 10è aniversari de l’Ateneu Popular Rocaus de Sallent,
reconstruïm aquest espai per recuperar la memòria de la lluita antifeixista del nostre poble
i perquè no caiguin en l’oblit els lluitadors i lluitadores antifeixistes.
La seva lluita d’ahir és la nostra d’avui.
Sallent, 12 de setembre del 2020
EL MAS
A Sallent, just dalt del turó, hi havia el Mas Rocaus. Al costat del barri de la Rampinya, a tocar de la síquia, i a prop del “cuartel” de la guàrdia civil.
La casa constava de tres cossos. El central estava dedicat a habitatge mentre els dos dels costats nord-est i sud-oest eren el celler, amb una tina, i el magatzem. Es coneix l’existència del Mas Rocaus des del segle XV i va ser remodelat totalment al segle XVIII.
La història del Mas Rocaus restà marcada per sempre per uns fets ocorreguts al segle XX, quan la casa va ser base guerrillera del maquis al seu pas per Sallent. Els seus habitants durant els anys quaranta del segle XX eren la família Guitó, tiets d’en Marcel·lí Massana (en Massana o Panxo) i van donar aixopluc i col·laboració a les partides d’en Massana i altres, com Ramon Vila Capdevila, anomenat “Caracremada” per la guàrdia civil.
Més endavant el Mas va quedar abandonat fins que va ser esfondrat en les obres de la construcció de la C-16 l’any 2000.
EL MAQUIS LLIBERTARI
El fenomen conegut com a “maquis” (de l’expressió francesa “prendre le maquis” —i aquesta del cors “piglià a machja”— que fa referència a amagar-se a la màquia, una formació de matolls particular de la mediterrània) va caracteritzar-se per les accions d’agressió i propaganda contra el règim franquista.
Després de la Guerra Civil i la retirada republicana a França, molts antifeixistes van abandonar els camps de concentració francesos i es van afegir al maquis per lluitar contra l’exèrcit alemany. A la fi de la II Guerra Mundial pensaven que també podrien estendre la lluita a l’Estat espanyol i acabar amb el dictador Francisco Franco.
Molts d’ells van decidir no deixar les armes i seguir lluitant contra el feixisme. La majoria eren llibertaris catalans instal·lats al sud de França, que tenien les seves famílies i amics a la zona ocupada pels franquistes.
Així, aprofitant el pas fronterer i ajudats i acollits per diferents persones que habitaven masies, entraven i sortien repetidament de l’Estat espanyol. Duien a terme accions agressives per debilitar el franquisme: des de cops econòmics a empreses i interessos del règim relacionats amb la Falange fins a la distribució de propaganda, accions de sabotatge a infraestructures, suport a les fugues de presos, i un llarg etcètera.
ELS GERMANS GUITÓ
Miquel Guitó
La nit del 10 a l’11 de novembre del 1949 van ser detinguts els germans Miquel i Jaume Guitó Gramunt, tiets del guerriller Marcel·lí Massana i masovers del mas Rocaus.
A les set del matí del dia 11 de novembre, un comandament de guàrdies civils irrompien al mas i s’enduien el més gran dels dos germans: en Miquel, de cinquanta-sis anys, conegut a la comarca com l’Esmolet de Sallent.
Dues hores després, detenen a Vilafruns en Jaume, de 42 anys, mentre treballava a Cal Viñas, i tots dos són conduïts a les dependències de la guàrdia civil de Sallent.
Dues hores més tard surten en direcció a la caserna de Berga. La filla gran d’en Miquel, Pepeta Guitó, puja a Berga per intentar fer-hi alguna cosa.
Allà, el capità de la guàrdia civil l’autoritza a veure els dos detinguts, que presenten un estat força lamentable i macabre. Fins i tot a un li penja una orella. Pronosticant la seva sort, li aconsellen que s’ocupi de la seva mare.
El dia 16, a petició del sergent de Sallent, Manuel Cerón Galdón, i amb el pretext d’anar a localitzar un magatzem d’explosius, se’ls enduen cap a Balsareny en tren.
Jaume Guitó
A 2/4 de 8 del matí, prop de la colònia Soldevila, els fan baixar emmanillats braç amb braç. Una ràfega de fusell ametrallador fa que Jaume mori a l'instant, mentre que Miquel, malferit i arrossegant-se per terra intenta escapar però uns nous trets li treuen la vida.
Segons la versió oficial, “al llegar a las inmediaciones del punto conocido por Castillo de Balsareny, ambos individuos intentaron escapar emprendiendo veloz carrera en dirección al río Llobregat [...], sin que, a pesar de las repetidas voces que les fueron dadas, se detuvieran, viéndose obligada la fuerza a disparar sus armas ocasionandoles la muerte”. Van perdre la vida “por arma de fuego, con bala, con destrucción por estallido de la masa encefálica y que debió ser instantánea”.
Els dos cossos foren recollits pel Merenci, un traginer que va ser obligat a traslladar els cossos al cementiri.
Quan els va veure va exclamar:
— És l’Esmolet de Sallent!
Un guàrdia civil va fer-lo callar d’una bufetada, dient-li:
— ¡Aquí no se conoce a nadie!
Van ser enterrats al cementiri de Balsareny de forma anònima. El polvorí mai va existir.
Els germans Miquel i Jaume Guitó Gramunt van col·laborar en la lluita per la llibertat del poble i, per això, van ser detinguts, torturats i, finalment, assassinats mitjançant la llei de fugues per part de la guàrdia civil.
El seu compromís, la nostra brúixola!
REFERÈNCIES
Homenatge als germans Guitó dins els actes del 10è aniversari de l'Ateneu. 12 de setembre de 2020
EL MAQUIS ANARQUISTA
De Toulouse a Barcelona por los Pirineos
Ferran SANCHEZ I AGUSTÍ
Lleida: Milenio
2006
Marcelino Massana:
¿Terrorismo o resistencia?
Josep Maria REGUANT I GILI
Dopesa
1979
Marcel·lí Massana,
l'home més buscat
un mite de la guerrilla anarquista
Josep CLARA I RESPLANDIS
Dalmau
2005
